L’aigua no es crea ni es destrueix es transforma. L’aigua del mar es evaporada pel Sol y es transforma en gas formant núvols. Aquests núvols es  condensen y fan ploure. quan plou a alta muntanya l’aigua baixa per la lleu de la muntanya formant rius. També pot ser que l’aigua es filtri y formi afluents que desenvocan al mar o a llacs. L’aigua dels rius desenvocan a el mar y torna a començar el cicle.

DEFINICIÓ AIGUA POTABLE

L’aigua potable es  aquella aigua que reuneix les característiques fisicoquímiques i microbiològiques que la fan apta per al consum humà o animal sense el risc de contraure malalties tan de forma immediata com a llarg termini. El terme s'aplica a les aigües controlades o tractades (potabilització) que compleixin les normes de qualitat que la llei estableixi. Els estàndards de referència són diferents segons l'època i el país.

L'aigua potable no és pas “pura”, conté microorganismes en certa quantitat, L'aigua destil·lada no és pas potable per una qüestió de l'equilibri osmòtic del cos.

LES TRES INSTAL·LACIONS D'AIGUA A L'HABITATGE

Aigua freda, aigua calenta y xarxa de sanejament interior

Canalitzacions de l’aigua sanitària

Aigua freda: Que va al bany a a la cuina y a la rentadora.

Aigua calenta sanitària (ACS): Que va a la cuina y a la dutxa/banyera però no s’instal al WC ni a la rentadora.

L’aigua de la pluja i l’aigua que utilitzem a la dutxa, a la cuina i al bater va cap a el  clabagueram.

¿QUE ES UNA CLAU DE PAS?

Una clau de pas és un dispositiu, generalment de metall, d'algun aliatge o més recentment de polímers o de materials ceràmics, usat per a donar pas o tallar el flux d'aigua o d'un altre fluid per una canonada. Quan estan inserides en una conducció es diuen claus de pas o claus de tall. També se sol anomenar vàlvules a les claus. Certes claus, a més de servir per tallar el pas, tenien la funció d'evitar que l'aigua circuli en la direcció contrària a la desitjada (reflux), és a dir, que a més eren vàlvules en l'accepció primitiva del terme. Quan es tracta d'un dispositiu que, a més de la clau, té una canella de sortida de l'aigua, forma el que s'anomena aixeta.

Diferents tipus de claus de pas

A l’ entrada de cada casa hi sol haver un registre amb clau de pas general

TIPUS D'AIXETES

Hi ha una gran veritat d’aixetes (tenint en compte el funcionament, l’estètica, accionament…) que permeten satisfer totes les exigencies:

1.Aixetes individuals de pom giratori

2.Aixetes individuals amb polsador

3.Aixetes monobloc

4.Aixetes de mono comandament

5.Aixetes termoestàtiques

ELS ESCALFADORS D'AIGUA

Per alimentar la xarxa d’ACS es fan servir els escalfadors i les calderes. Aquests aparells utilitzen el poder calorífic dels combustibles o l’energia elèctrica per escalfar l’aigua.

Els escalfadors més utilitzats són els de gas (butà, natural o manufacturat) i els elèctrics. Amb els escalfadors de gas s’obté aigua calenta a l’instant, però, com tots els aparells de gas, tenen el risc de fuites i emanacions nocives. Amb els elèctrics no hi ha perill d’emanacions, però com que l’escalfament de l’aigua és lent i, per tant, el consum d’energia és elevat, han de tenir un dipòsit acumulador per a l’ACS. Hi ha escalfadors elèctrics que, com els de gas, proveeixen d’aigua calenta a l’instant, però s’ha de tenir una potència elèctrica elevada, fora de l’abast de molts habitatges.

Esquema d'un escalfador elèctric:

Escalfador de gas in escalfador elèctric:

Mès tipus d'escalfador:

PER QUÈ SERVEIX UN SIFÓ?

Un sifó és una eina o una instal·lació hidràulica que aplica el principi dels vasos comunicants per a transferir o mantenir un líquid. Segons les necessitats, es tracta d'un tub rígid o flexible en forma de U o de U invertit, que connecta dos vasos.

Un sifó permet de transvasar un líquid d'un vas a un altre que es troba una mica més baix, i vèncer una alçada, sense afegir energia, una vegada que la connexió està encebada, funciona com una bomba hidrostàtica.


Imatge explicativa:

JUSTIFICANT DE L'UTILITZACIO DE CANONADES DE COURE I PVC A LES XARXES DE SANEJAMENT

L’ús de canonades de PVC s’ha imposat a les tradicionals de fi brociment i zinc, per les seves característiques: són econòmiques, lleugeres, amb una gamma d’accessoris que en facilita la instal·lació i la reparació, resistents als atacs dels components més agressius de les aigües brutes i amb una superfície interna molt fina que facilita el lliscament de les matèries sòlides que acompanyen les aigües.

FACTURA DE L'AIGUA